Des de la terrasa contemplo un estol d'ocells que, de manera espontània però no desorganitzada semblen observar amb una certa indolència les teulades. Els núvols daurats i grisos i els darrers rajos de sol de la tarda donen un sentit d'urgència al viatge dels ocells. Observen paisatges, analitzen camins i, finalment, determinen el rumb a seguir desapareixent de la meva vista com si de un somni es tractés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario