Els ànecs llisquen
suaument per l’aigua del riu.
El seu moviment
recorda un dolç ball,
Un ball que només
es pot fer en companyia.
Un d’ells s’amaga
sota l’aigua
mentre l’altre
gira entorn de la invisible pista
en busca del seu company
de dansa.
Un cop superat l’ensurt,
tots dos s’allunyen
amb la seva subtil calma.