Seguir el vol de les gavines en el port de Cambrils pot resultar una atracció més interessant que observar el recorregut dels vaixells. L'elegància del vol, els crits que fan de manera continua per tal que podem percebre la seva presència. No ens adonem però formen part del paisatge. Aprofitarem per posar la poesia de Frederic Sirés que va popularitzar Marina Rossell.
La gavina
Oh, gavina voladora, que volteges sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora vas volant fins a arribar
a la platja assolejada, platja de dolços records,
on dia i nit i fa estada la nina del meus amors.
Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
dóna-li la besada que li envio més fervent
Digues-li que sento dolça melangia,
i que en ella penso en tot moment.
Oh, si igual que tu gavina, la mar pogués travessar,
fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar,
i veure la imatge bruna en el seu bell despertar,
de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar
Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
dóna-li la besada que li envio més fervent
Digues-li que sento dolça melangia,
i que en ella penso en tot moment.
Frederic Sirés i Puig
(Begur, 1899 - Palafrugell, 1971)
La gavina
Oh, gavina voladora, que volteges sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora vas volant fins a arribar
a la platja assolejada, platja de dolços records,
on dia i nit i fa estada la nina del meus amors.
Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
dóna-li la besada que li envio més fervent
Digues-li que sento dolça melangia,
i que en ella penso en tot moment.
Oh, si igual que tu gavina, la mar pogués travessar,
fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar,
i veure la imatge bruna en el seu bell despertar,
de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar
Quan la vegis sola, prop la quieta onada,
dóna-li la besada que li envio més fervent
Digues-li que sento dolça melangia,
i que en ella penso en tot moment.
Frederic Sirés i Puig
(Begur, 1899 - Palafrugell, 1971)
La gavina