L'arc de sant Martí

Hi ha dies en què el cel surt de la monotonia habitual i es dedica a crear belles imatges amb el blau com a color de base, afegint uns grisos i uns blancs per tal de crear un contrapunt necessari i poder realitzar formes creatives que semblen improvisades de tan ben elaborades. Finalment, obre el pot dels colors i dibuixa un bell arc en mig del llenç. Un arc que recull tota una variada amalgama de tonalitats. Aquest era l'element necessari per fer-nos entendre que admirar el paisatge pot esdevenir un gran espectacle.

Muntanyes de la Sènia

Les muntanyes entorn la Sènia mostren un encreuament de camins que permeten caminar fins a l'horitzó. És allà, davant d¡un dia ennuvolat, quan es pot percebre la grandesa del paisatge i una bellesa solament assequible als improvisats peregrins que els transiten.

Entre oliveres

Unes gotes de pluja amanides amb uns raigs de sol, descoberts a través del vel dels núvols acolorits d'una tarda de juliol i ja tenim la recepta adequada per trobar unes imatges que semblen sortides d'un quadre. La bellesa està a l'ambient. Només cal mirar.

Oh! Gavina voladora

Seguir el vol de les gavines en el port de Cambrils pot resultar una atracció més interessant que observar el recorregut dels vaixells. L'elegància del vol, els crits que fan de manera continua per tal que podem percebre la seva presència. No ens adonem però formen part del paisatge. Aprofitarem per posar la poesia de Frederic Sirés que va popularitzar Marina Rossell.

La gavina

Oh, gavina voladora, que volteges sobre el mar, 
i al pas del vent mar enfora vas volant fins a arribar 
a la platja assolejada, platja de dolços records, 
on dia i nit i fa estada la nina del meus amors. 

Quan la vegis sola, prop la quieta onada, 
dóna-li la besada que li envio més fervent 
Digues-li que sento dolça melangia, 
i que en ella penso en tot moment. 

Oh, si igual que tu gavina, la mar pogués travessar, 
fins a arribar a la platja, on tan dolç és recordar, 
i veure la imatge bruna en el seu bell despertar, 
de la nina que entre somnis és tan grat d'acariciar 

Quan la vegis sola, prop la quieta onada, 
dóna-li la besada que li envio més fervent 
Digues-li que sento dolça melangia, 
i que en ella penso en tot moment. 

Frederic Sirés i Puig 
(Begur, 1899 - Palafrugell, 1971) 
La gavina

La catedral de Tarragona

Passejar entorn de la catedral de Tarragona és trobar pedres que han vist els segles passar, és passejar per un lloc encisador on pots veure la convivència entre les estàtues i els ocells que, de forma còmplice, comparteixen els mateixos espais. 

Les columnes i arquitraus donen forma a una de les catedrals gòtiques més boniques que podem visitar. El rosetó deixa passar el llum per un filtre que embelleix l'interior. Els carrers del voltant són plens de turistes i vianants que, difícilment poden mostrar indiferència davant del monument. La bellesa de la catedral t'atrapa ràpidament.